El «tío Paco» indigna molts gitanos

EL PUNT · Del 31 de maig al 6 de juny del 2009

camps noCamps va ser corejat a crits de «tio Paco», un títol que li va atorgar FAGA el passat 15 de novembre i que gitanos discrepants van considerar un gest de reconeixement no adient./ EL PUNT

L’afinitat mostrada entre el president de la Generalitat, Francisco Camps, i els dirigents de la Federació d’Associacions Gitanes provoca el rebuig dels gitanos que manifesten l’heterogeneïtat política del col·lectiu i lamenten la seua utilització partidista.

E.PEIRÓ

Des de la implicació del president de la Generalitat, Francisco Camps, en el cas Gürtel, i especialmente des que el jutge li va notificar que compareguera devant seu en qualitat d’imputat, tots els actes en què ha participat s’han convertit en un clam a la seua figura, si bé el màxim punt d’exaltació va tindre lloc justament la vespra de la seua declaració en el Tribunal Superior de Justícia. En la firma del Pacte Local per la Integració en el Palau de la Generalitat, Camps va ser rebut per la multitud assistent amb cinc minuts d’aplaudiments. Però prèviament, el president va assistir a la inauguració de les Jornades de Formació i Convivència «Poble gitano i educació: un binomi per al segle XXI», en el centre cultural de La Petxina, on també va ser extremament afalagat per part dels representants de la Federació d’Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA CV). Fins al punt que el seu vicepresident, Francisco Santiago Camacho, va expressar a Camps que «els gitanos de la Comunitat Valenciana, tots, estem amb tu; tens el nostre suport». I després vingueren les ovacions i l’acomiadament a crits de «tio Paco, president», per bona part dels assistents. Una altra part es va quedar bocabadada davant la mostra d’afinitat política. «Estàvem estupefactes. No enteníem ben bé que estava passant perquè de sobte, cap a les nou i mitja, va aparéixer un autobús i un muntó de cotxes dels quals baixaren nombrosos gitanos que després no es van quedar a les jornades. Només van vindre a fer de claca», descriu Margarita Pin, una «paia» a la qual els gitanos solen anomenar afablement «cosina», com si fóra una més de la família, després de molts anys de treball en conjunt per al desenvolupament del col·lectiu. «Va ser vergonyós, es va utilitzar el poble gitano vilment», assegura, molesta. «Entre els que ens vam quedar a les jornades, la indignació es va fer patent. Ni tots els gitanos són del PP ni tots els que ho són donen el seu suport incondicional a un president que està imputat», remarca. I aquests no han callat.

Des d’aquell dia els blocs d’internautes, que a més són gitanos, van plens de comentaris crítics que posen en solfa la representativitat dels dirigents de FAGA i lamenten el mal que s’ha fet a la dignificació del poble gitano.

Entrevista 1«Els gitanos som gent mot heterogènia i, per tant, el nostre vot iel nostre suport va com el de tot el món en funció d’afinitats polítiques. No es pot dir que tots donen suport a un partit determinat», insisteix Ricardo Borrull, president de l’Associació d’Ensenyants amb Gitanos, temorós que l’opinió pública retinga «la idea falsa» que tots els gitanos són del PP. «Només ens faltava que a més se’ns penjara de ser del PP», diu. I és que l’impacte que va tindre la notícia s’ha traduït ja en expressions com «Camps, vés-te’n a Picassent [la presó] amb els teus gitanos ».


Associacionisme qüestionat

A més lamenta «l’ús partidista» que la direcció de FAGA-CV està fent de l’entitat. «Han violat la imparcialitat que regeixen els estatuts d’aquesta organització i confonen els seus interessos personals amb els institucionals. És indignant que ens representen», indica. Fa vint anys que els càrrecs de la federació no s’han renovat. «Si algun dia convoquen eleccions democràtiques, presenten comptes de les seues associacions i se sotmeten a una bona auditoria, de segur que serien reemplaçats », assevera. En el mateix sentit es manifesta un altre gitano,Deme cfrcia Demetrio Gómez, membre fundador de l’organisme internacional Forum of European Roma Young People (FERYP), que remarca l’escassa representativitat real, i la carència d’estructura, transparència i democràcia interna en l’associacionisme gitano. «Els seus caps s’han convertit en cacics que entren en el joc polític per assegurar- se la continuïtat de les seues subvencions i fan de la seua representación associativa la seua font de finançament familiar», insinua Gómez.També denuncia que s’ha produït una proliferació d’associacions que no existeixen més que en paper i que es dóna el cas de barris on es poden comptabilitzar fins a sis associacions diferents i moltíssimes més en un sol municipio en què no participa ningú. «En contrapartida existiesen agrupacions i associacions que breguen dia a dia amb les seues carències i el seu desterrament institucional, i continuen lluitant en la mesura de les seues possibilitats per intentar col·locar el poble gitano en el lloc que li correspon », afig Gómez.

D’altra banda, també es produeixen crítiques respecte a la política del govern valencià envers el col·lectiu gitano. «No hi ha una política concreta de llarg abast. Es limita tan sols a les típiques ajudes inserides dins el marc dels serveis socials com les que van adreçades a qualsevol altre collectiu que pateix el problema de l’exclusió social. I és cert que aproximadament un terç dels gitanos al País Valencià en margaviuen al voltant d’uns 70.000— estan necessitats d’aquest tipus d’ajuda, però també cal tindre en compte que el poble gitano també està integrat per persones amb estudis, amb treballs reconeguts, des de catedràtics fins a treballadors socials i comerciants amb paradetes als mercadets, que no renuncien a la seua condició de gitanos i, en aquest sentit, també s’han de treballar problemàtiques d’identitat cultural», opina Margarita Pin, que va ser diputada del PSOE en el Congrés durant dues legislatures elegida per les llistes de València.

Pin troba a faltar iniciatives autonòmiques amb un mínim de similitud amb projectes com el que tira avant l’Institut de Cultura Gitana, d’àmbit estatal, que treballa en l’elaboració d’un centre de documentació del poble gitano, en la constitució d’una biblioteca romaní i un museu dedicat a la història dels gitanos.

Polítiques autocomplaents

D’altra banda, alerta sobre el perill de l’autocomplaença instaurada en el PP valencià. «Precisament, en les jornades on es va aclamar Camps, l’alcaldessa de València, Rita Barberà, va pronunciar un discurs en què prácticamente donava a entendre que havien posat fi als guetos i l’absentisme escolar, i no és així, el problema persisteix encara que al llarg de les últimes dècades s’ha avançat molt i no només per les polítiques socials, també per les mateixes famílies gitanes i el desenvolupament social general», aprecia Margarita Pin.

Tanmateix, reconeix un punt a favor del PP valencià: el de comptar amb un diputat gitano, Manuel Bustamante. «Almenys com a símbol de normalitat. Una altra cosa és, no cal dir-ho, l’efectivitat de la seua presència a favor del poble gitano», puntualitza. I és que el seu cas és excepcional.

En tots els parlaments autonòmics solament hi ha un altre diputat gitano, en el d’Extremadura, Francisco Saavedra, que és socialista. Al Congrés només va arribar Juan de Dios Ramírez-Heredia, després eurodiputat.

bustamante_bautista_manuelEl paper de Manuel Bustamante, però, també és criticat obertament per part dels gitanos, que denuncien la vinculació utilitarista que hi ha entre el govern valencià i certes associacions de gitanos, que ve de lluny. «La seua germana, Manuela Bustamante, és la presidenta de la Federació Autonòmica de Dones Gitanes de la Comunitat Valenciana, que va muntar un congrés justament el 2 i 3 d’abril de 2007, curiosamente quan ja estava en marxa la campanya electora per a les votades municipals, que tingueren lloc el 27 de maig. El president Camps va aparéixer en les jornades i Manuela Bustamante es va dirigir a ell en un to no polític, sinó familiar, dient que Camps era com de la família i passava molt per sa casa», recorda Demetrio Gómez.

heredia

L’aclamació a Camps va ser molt criticada en les jornades «Romipen» celebrades pocs dies després a Ca Revolta en què va participar Juan de Dios Ramírez-Heredia, president de la Unión Romaní i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Cadis. Les jornades van tractar del procés de normalització dels gitanos./ EL PUNT

FUENTE: http://www.elpunt.cat

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: